::Inici::            ::Quan consultar::            ::Tractaments::            ::Consells::            ::Articles::            ::Història::

Amb les rutines quotidianes es pot fer un treball molt important d’estimulació en el llenguatge oral i la seva correcta estructuració. És molt important que els pares comparteixin els seu temps estimulant la lectura i comunicant-se  amb el nen per tal d’enriquir al màxim el llenguatge oral.

Dins el llenguatge oral farem servir el màxim de recursos, per tal de facilitar al nen un vocabulari i una estructura de frases que li permetin la comunicació amb el seu entorn més proper. Les seves pròpies vivències li serviran de pas cap a nous coneixements.

En totes les activitats quotidianes (des de llevar-se al matí fins que se’n van a dormir) s’haurien d’establir situacions de comunicació i d’interacció amb els adults més propers on hi hagin les dues figures bàsiques de la comunicació: l'emissor i el receptor.
Amb freqüència es reprodueix el següent patró: enlloc d’establir un diàleg amb el nen, l’adult va parlant sol i no dóna lloc a que l’infant interactuï.  Hem de tenir en compte que a vegades la resposta de l’infant pot ser un gest o una mirada, per tant hem d’estar molt atents al seu llenguatge no verbal.

És important que en la comunicació, interactiva i bidireccional, entre el nen i l’adult :

1. • Es creï un diàleg. Ara parla l’adult, ara l’infant i a la inversa.
   • Es deixin espais per als silencis, ja que també són molt importants a l’hora de d’estructurar el    llenguatge oral. Un silenci és un espai i temps per a que el nen pugui elaborar la seva resposta en    un ambient relaxat.
   • Que l’adult no parli amb el final de les paraules o fent un ús excessiu de diminutius. No oblidem que    l’adult és un model per a l’infant, segons com parli l’adult així parlarà el nen. És important donar    un model lingüístic correcte.
   • No caure en l’error que com entenem el que vol el nen no el deixem que s’expressi oralment.    L’infant ha d’aprendre a fer l’esforç de demanar allò que vol.
   • No cal cridar més quan es parla amb un nen.
   • No cal posar sempre un to agut quan es parla amb nens.
   • S’ha de parlar de manera normal i sempre intentant mirar a la cara del nen/a, ja que la  nostra    expressió gestual és la primera informació que tindrà del que volem dir.

1. • Si un nen té problemes per articular algun so o presenta retard en l’adquisició del llenguatge oral,    és molt important l’actitud dels seus pares i adults més propers:
      - No parlar del problema davant del nen.
      - No dir-li contínuament que parli millor.
      - L’infant no ha de notar que hi ha un problema o que passa alguna cosa, es pot 'tancar en      banda' i no voler parlar, la qual cosa suposaria un retrocés en l' evolució general del llenguatge.

I per acabar, molta tranquil·litat i no alarmar-se sense motiu. Recordar que cada nen/a té un ritme d’aprenentatge diferent.