::Inici:: ::Quan consultar:: ::Tractaments:: ::Consells:: ::Articles:: ::Història::

alteracions de la parla

Dislàlies

Les dislàlies suposen un trastorn funcional, són alteracions en l’articulació d'algun o alguns fonemes, bé per absència o alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’uns sons determinats per uns altres de manera incorrecta. Les dislàlies es donen en persones que no mostren patologies del sistema nerviós central ni dels òrgans fonoarticulatoris a nivell anatòmic. Poden afectar a qualsevol vocal i/o consonant.
Poden ser motivades per diverses causes, però a banda de la dislàlia d’evolució que forma part del procés normal d'adquisició del llenguatge, ha de ser tractada el més aviat possible per tal d’aconseguir la seva rehabilitació.

Disfèmia o quequeig

A nivell més col·loquial es parla de quequeig. La disfèmia és un problema de ritme en l’expressió verbal que afecta directament a la fluïdesa verbal. Es caracteritza per repeticions o perllongacions involuntàries de sons durant la conversa. La font del problema principal de la persona amb disfèmia és la manca de coordinació en l’emissió de sons, síl·labes, paraules i frases.

Disfonia

És la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o orgànic de la laringe. Aquesta afectació es pot donat en qualsevol edat des del moment en què s’inicia la producció de sons.

Disglòssia

La disglòssia fa referència a un trastorn en l’articulació dels fonemes d’origen no neurològic central i provocat per lesions físiques o malformacions dels òrgans articulatoris perifèrics.
Tenint en compte l’òrgan perifèric de la parla afectat en el que es produeix la malformació es poden distingir diferents tipus de disglòssia:

- Labial:
  La dificultat articulatòria es produeix com a conseqüència d’una alteració en la forma, mobilitat,   força o consistència dels llavis. El seu origen el podem trobar en una malformació congènita o   degut a un accident on pot quedar afectada la morfologia dels llavis.
- Mandibular:
  És un trastorn en l’articulació dels fonemes degut a l’alteració en la forma d’un o dels dos   maxil·lars. L’origen pot ser congènit, quirúrgic o degut a alguna alteració en el desenvolupament.
- Dental:
  És una alteració en l’articulació del sons com a conseqüència d’una incorrecta posició de les peces   dentals. Les causes les podem trobar en l’herència, desequilibris hormonals, en una deficient   alimentació, ortodòncia, pròtesis, succió del dit gros, respiració bucal, etc.
- Lingual:
  La llengua, òrgan actiu en l’articulació dels fonemes, necessita d'una extraordinària sincronia en els   seus moviments durant l’acte de parlar. Les anomalies en la llengua generen moltíssimes   complicacions en la fonació i en la parla en general. El seu origen el podem trobar, entre altres   causes en: malformacions congènites, extirpacions quirúrgiques o en trastorns secundari d’altres   patologies, com per exemple la macroglòssia, que és un augment en el tamany de la llengua,   freqüent en la Síndrome de Down).
- Palatina:
  L’alteració de l’articulació de fonemes la trobem en malformacions orgàniques del paladar.   Aquestes anomalies són les que provoquen la gran majoria de problemes fonètics.

<<< retard del llenguatge trastorns de la lectoescriptura >>>